És difícil fins ara no s’ha comprovat científicament, però sí que socialment se la considera l’estació de l’amor i del desig.
No sé si es tracta tant de l’estació primaveral en si, si no dels factors que emboliquen a aquesta estació.
D’una banda podem parlar d’una sèrie de factors ambientals que afavoreixen l’activitat i la resposta a estímuls:
– L’augment de les hores de llum, genera en moltes persones cert increment d’energia, activitat, certa eufòria.
– La millor oxigenació de l’ambient, amb les pluges.
– Incrementen també les activitats que fem a l’aire lliure el que afavoreix la interacció interpersonal tant si tenim parella com si no compartim més contacte amb altres persones.
– La resposta als estímuls, augmenta l’estimulació, ens alliberem dels abrics, vam mostrar més el nostre físic, que constitueix un important estímul per al sexe oposat i per a nosaltres mateixos, ens sentim més atractius.
D’altra banda es parla de canvis bioquímics en el cervell, tot l’anterior estimula les hormones sexuals, afavorint així la nostra disposició al contacte sexual.
Algunes substàncies químiques com les endorfines que generen sensació de relaxació i benestar o la fenitalamina que genera sensació d’eufòria podrien estar implicades.
Encara que no s’ha pogut comprovar, alguns estudis amb animals han mostrat com els canvis d’estació afecten els seus òrgans sexuals, encara que en humans no s’ha comprovat és possible que existeixi un mecanisme similar.
També és cert que existeix tot el contrari que són moltes les persones que sense desenvolupar un trastorn d’ànim estacional, durant l’hivern es veuen més afectades per l’apatia o la disminució de l’interès pel plaer.
Persones que viuen en zones tropicals es mostren més extravertides i expressives, però també és cert que la calor excessiva, pot provocar deshidratació, feblesa muscular, sudoració que al seu torn genera mandra, confusió mental, irritabilitat, la qual cosa no afavoriria el gaudi de la relació sexual.